M’imaginava que podria vendre les fotografies a preu d’or i que la meva immediatesa seria reconeguda. De fet, n’estava convençut perquè així m’ho havia assegurat la Madam Rougie, la que sempre diu que no s’equivoca mai. Però he pogut comprovar que sí que s’equivoca i m’he hagut de conformar amb una simple foto de turista amb un fons de lava solidificada de fa més de tres anys i quatre boles de neu.
Deixant de banda la imaginació, la setmana de ruta per Sicília ha estat una bona parada, després del tràfec dels últims tres mesos. Sembla que hagi passat molt temps des que va acabar el Taller de TV. Al meu parer, una de les millors assignatures de la carrera. Va ser un no parar però va valer la pena. I no només pel que vam aprendre, sinó també perquè el fet d’haver de treballar constantment en grup ens va unir molt a tots i vaig descobrir gent maca amb qui encara no havia tractat massa, encara que tampoc no és que tot fossin flors i violes... ;-)
El taller s’ha acabat, i sense assignatura aquest blog deixa de tenir sentit. Ara caldrà continuar el nostre camí amb el Practicum. Continuaré la meva carrera de becari a TV3, al 3/24, i a l’Agència Catalana de Notícies. Espero treure’n el màxim profit. A veure si hi haurà sort. I això desitjo a tots els altres companys i companyes del taller: moltíssima sort!
